ELS SÍMPTOMES DEL CANVI A BENICÀSSIM

Fa unes setmanes vam envoltar la Diputació de Castelló per reivindicar el pagament del deute de la Generalitat amb els municipis. Allí hi érem huit membres de l’Agrupació Socialista de Benicàssim. Hi havia el nostre representant de més edat –l’històric Antonio Gimeno Roca— i el més jove, un estudiant de primer de dret.
Això, per sí sol, no significa res. Però dóna idea de com estem creant noves perspectives polítiques en cadascun dels nostres municipis; tant per la il•lusió dels nostres joves, que ens veuen com a alternativa plausible i possible en el govern, com per l’existència d’un vot de fidelitat socialista que sap sobradament que l’abstenció o el vot a altres formacions no portaria el relleu necessari en la nostra localitat.
D’altra banda, el motiu pel qual ens reuníem al voltant de la Diputació era una  de les accions més justes i efectives que el Partit Socialista del País Valencià podia portar a terme. El deute amb els ajuntaments per part de la Generalitat és sagnant. A Benicàssim ho sabem sobradament: Villa Elisa en braços de la corrupció i de l’abandó de Castelló Cultural, el Centre de Majors oblidat des que vam deixar el govern, nul•les infraestructures i paràlisi generalitzada de tota activitat en places i carrers. Les intervencions municipals en època del PP han estat una rampa de dos metres en el cementiri, l’asfaltat d’un tram del carrer Sant Tomàs i la remodelació dels vestidors del poliesportiu. Pobre bagatge per a qui governa des de la promesa del progrés, la baixada d’imposts i les inversions.
Sobretot en el segon aspecte és on més han patit els ciutadans: les pujades constants de l’IBI, frenades ara des de Madrid, han redundat en uns beneficis econòmics que l’alcaldia ha decidit invertir en privatitzar la piscina municipal i pagar 200.000 euros anuals més aprofitament de lloguer de cafeteria i gimnàs a una coneguda empresa d’esports que havia tingut problemes a la ciutat de València.
Què vol dir tot això? Que Susana Marqués i els seus –ARB inclosa a través del pacte de La Coma propiciat per Carlos Fabra— han perdut tota la confiança de la ciutadania. Els socialistes de Benicàssim estem en condicions de tornar a agafar les regnes de l’ajuntament amb ànims renovats. Aquesta voluntat de renovació passa, també, per la incorporació de sang nova que entenga la  política com un estat d’interinitat, no com a una professió amb la qual fer carrera. Des de l’Executiva Local volem deixar enrere la desídia, la desgana i les cares que podrien desprestigiar-nos. Volem que la paraula “socialisme” en Benicàssim sone a gent esforçada, honesta, dedicada amb cos i ànima a la ciutadania i, sobretot, que sàpiga per on es torna a casa. El mèrit i el saber fer l’han de valorar els ciutadans, no els òrgans del partit en funció d’un servilisme malaltís o d’una docilitat hipòcrita.
Posem per davant la voluntat d’estar al costat dels ciutadans, de servir-los i ajudar-los. Ja seran ells els que s’encarreguen de recordar-nos com de bé o de malament ho hem fet. Ara, pel moment, ja saben com i quant de mal els ha fet el Partit Popular. Només els queda deixar-nos tornar a governar, donar-nos l’oportunitat de fer progressar un poble, també unes ciutats i, més que res, un País Valencià que crida, des de les seues entranyes, per un canvi general.

Adolf Piquer Vidal. Secretari General Agrupació de Benicàssim.