L’actual situació política reclama gestos urgents. L’opinió pública demana canviar l’anquilosament dels processos democràtics de representació social. És cert, els partits no sabem veure molt més enllà de les finestres de les seus. La gent ens ho diu cada vegada que s’absté o cada vegada que opina dels “polítics” i de la “política” despectivament.
Ara bé, dit això, cal saber si hi ha algun sistema representatiu que no siga la votació de càrrecs per sufragi universal, directe i secret, de la ciutadania. La vella democràcia encara suporta l’aprovació de majoria total entre la ciutadania com a la menys dolenta de les fórmules. Què falla, llavors, del sentit de la democràcia en els nostres dies? Els partits? La llei electoral?
Comencem per respondre la darrera pregunta. Segurament unes llistes obertes, a l’estil del senat, amb vots nominals, tindrien millor acollida. Ara bé, crec humilment que la filiació a un partit o a un altre encara seria un condicionant de l’elecció. Així ho mostren els resultats de les eleccions al senat.
Sobre la segona pregunta, si fallen els partits, jo diria que sí. L’actual sistema de tria de candidatures comporta uns vicis institucionalitzats que la gent del carrer considera poc escaients en una organització democràtica. La meritocràcia dels pilotes que medren a l’ombra dels càrrecs superiors és una pràctica que ens deixa exemples molt simptomàtics: mirem els fets recents de la Comunidad de Madrid i el mecanisme de substitució d’Esperanza Aguirre.
